Esportiva a Can Roca / Roca Negra

Escalada esportiva a Can Roca / Roca Negra (Castelldefels)
18/1/17

El Jordi i jo teníem un forat avui, i de seguida ens hem posat d'acord per anar a escalar. Teníem ganes de provar algun sector nou, d'interès local, poc visitat, per descobrir algun indret diferent, una mica com un col·leccionista. Estàvem entre La Cascada de Vallirana o la paret de Can Roca o Roca Negra, a Castelldefels. Al final ens hem decantat per aquest, sobretot perquè hi havia millor previsió meteorològica, i perquè està ressenyat a l'aplicació Climb Around, i això li donava més oportunitats. Havíem llegit que el grau picava una mica, però ens hi hem volgut aventurar, a veure què passava...

Vistes del sector

El sector té una llarga història, i això es nota a la seva paret de roca calcària, ja que encara hi ha restes d'equipament podríem dir que prehistòric. Consta d'una vintena de vies, entre els 10 i els 20 metres, i l'escalada és sobre parets verticals amb alguns desploms (sobretot a l'inici), i amb preses de tot tipus, amb abundància les fissures verticals, forats, regletes i preses romes, etc. En general les preses dels passos més difícils es troben una mica polides pel pas dels anys, però encara es pot escalar més o menys bé.

 Precarietat i mal estat d'algunes reunions

Per les vies que hem fet, el grau proposat ens ha semblat molt just en la majoria de vies (per fer-se una idea, com a mínim cal pujar mig grau als proposats, al meu entendre). Un altre tema delicat és l'equipament que resta a les vies, que és molt divers. Trobem des d'espits antics i molt rovellats, fins a reequipaments a base de parabolts i químics. El mateix passa amb les reunions. El pas dels anys es pot veure en la gran quantitat d'expansions trencades i substituïdes per altres. Això a vegades fa que seguir una línia sigui una mica confús, però no excessivament problemàtic. El peu de via és còmode, i trobem tant sol com ombra (darrere l'agulla). Al final de tot podeu llegir les valoracions finals que n'hem tret.

Ressenya del Fernando

Aquestes són les vies fetes:

Filogordas (6a, orientat de V+): volíem començar amb alguna via fàcil, però es veu que en aquest sector aquest concepte no existeix. Havíem llegit que la Calienta motores era dura, així que provem amb aquesta altra via, assolellada. Resulta ser una via molt lletja, en general. Començant perquè té una entrada xunga, que està mal assegurada, amb passos força durs i exposats per ser suposadament un V+, amb les preses clau bastant polides, etc. L'únic interessant són els últims 4 metres abans d'arribar a la reunió. Veient el panorama, quan arribo per fi a reunió el Jordi em diu que la desmunti. No encadeno. Està semi-reequipada (espits i parabolts). Reunió reequipada amb una sola baula química tancada. Poc o gens recomanable.

Calienta motores (6a, orientat de V+): via que queda a la cara nord de l'agulla, molt xula i regletera, però bastant dura. Requereix certa força de dits, i el seu tipus de roca, poc adherent, no dóna confiança als peus. Té 3 o 4 mans molt bones, i entremig passos de regleta fina i equilibri. La via és curta, i m'ha agradat força, però no encadeno per descansar. Està semi-reequipada (espits i parabolts). Reunió precària d'anelles. Força recomanable.

Paret nord de l'agulla

Peu de via immillorable

Reunió precària de la Calienta motores (6a)

El ano de Venus (6b, orientat de 6a+): va per la dreta de l'anterior, així que aprofitem i la muntem per fer-la de segon, tenint en compte la dificultat de l'anterior. És semblant a aquesta, però més difícil. Entrada molt dura de fissura a bloc i pas a la meitat molt fi. Sem-ireequipada (espits i parabolts). Reunió precària d'anelles. Recomanable.

Pujant per El ano de Venus (6b?)

Lila (6a): via que queda just davant de l'anterior, a la paret principal, ara ja amb solet, i que resulta fàcil en el seu grau, és a dir, tenint en compte les graduacions del sector, està ben graduada. Arribo al primer químic per l'escletxa, però es pot fer per la placa també. Vaig fent, agafant les seves generoses preses, tot i tenir algun pas de mirar-s'ho bé, i acabo molt satisfet, sobretot perquè ha estat la única via encadenada del dia. Reequipada amb químics. Reunió reequipada amb mosquetó. Molt recomanable.

Encadenant la via Lila (6a)

Slow Hand (mínim 6b+, orientat de 6b): via molt dura, ni de conya és un 6b. L'he acabat donant-ho tot i descansant pràcticament a cada cinta, i amb caiguda inclosa entre la segona i la tercera expansió. Té fins a tres trams durs, amb passos molt a bloc,  de col·locar-se molt bé, amb preses en la seva majoria d'encastar mans i dits en fissures verticals, i un final amb aleje inclòs, per si no n'havies tingut prou. L'entrada de desplom és guapíssima, i la sortida d'aquest espectacular. Reequipada amb parabolts. Reunió reequipada amb dues baules químiques tancades. Recomanable.

Passat el pas clau de la via Slow Hand (6b/+)

Avui ens ha donat per provar de fer un vídeo (i no ha quedat tan malament)

 Paret i traçat de la via Slow Hand (6b+?)

Delta (6a): ja estic bastant fos, però acabem amb aquesta via que sembla interessant, perquè puges l'agulla per la seva cara sud. Té una entrada dura, però es va fent. Entre la segona i la tercera assegurança faltaria una expansió, però hi ha un petit replà on s'hi està bé. Finalment s'arriba més fàcil a la reunió per l'esquerra. No encadeno. Equipada amb espits vells. Reunió precària d'anelles. Recomanable (llàstima de l'equipament).

A la reunió de la via Delta (6a)

Reunió precària de les vies Delta (6a) i Omega (6c)

La conclusió principal és que, per una banda, és recomanable tenir un grau consolidat de 6b/+ per fer les vies fins a aquest grau, i per això el sector resulta poc atractiu si no tens aquest nivell. És per això que serà de molt més interès fer les altres vies de grau més alt, entre el 6c i el 7b+, ja que aquestes línies, a més d'estar reequipades la seva majoria, semblen més interessants. 

Ombra des de l'agulla de Can Roca

Per altra banda, la falta encara de reequipament en algunes vies treu atractiu a aquest sector. Per tot això, penso que aquesta escola té un interès molt local, i quasi diria anecdòtic. Per part nostra, no es mereix cap visita més. Això no obstant, no ha estat una pèrdua de temps venir aquí, ja que hem pogut fer algunes coses, i l'indret és curiós, amb la seva bonica agulla, l'enorme arbre caigut, els blocs del voltant, la seva situació assolellada a l'hivern, i la tranquil·litat que s'hi respira. Tot això fa que valgui la pena haver vingut fins aquí, només un cop, això sí!

Sayonara Roca Negra!